Joan
 Ubide
 Photography
 &
 a
 few
 sounds

És aquí on realment comença aquesta experiència, creuar Rússia per la ruta del Transsiberià des de Sant Petersburg, per arribar finalment a Pequín fent servir la ruta que es coneix com la Transmongòlia.

Fins que no ens vam plantar a Sant Petersburg, tot ha estat una mica de bojos. Moltes presses per culpa de les limitacions del visat de Rússia, creuar 8 països en un mes i mig va ser una bogeria. És a partir d’aquí quan realment començo a tenir temps per fer el que volia, dedicar diversos dies sense presses per conèixer i fotografiar aquests llocs sense haver de carregar i descarregar la motxilla cada dos o tres dies.

Breument, us vull explicar una experiència personal que a la vegada comparteixen la majoria de viatgers que hem trobat pel camí. És una experiència una mica crítica i realista perquè pugui ser útil a altres persones que vulguin conèixer aquest gran país.

Crec que hi ha dues maneres completament diferents de viatjar a Rússia; una és de manera organitzada, i l’altra és com ho hem fet nosaltres, és a dir, sense tenir ni un sol bitllet ni cap reserva…

Si vols conèixer Rússia sense problemes, sota control i de manera fàcil, no dubtis ni un moment a anar-hi de manera organitzada, perquè si no estàs acostumat a “buscar-te la vida”, et tornaràs boig i possiblement tindràs problemes i n’acabaràs fart, d’aquest país.

Si ets aventurer i no vols anar en grup, prepara’t perquè Rússia té tots els ingredients perquè el teu viatge sigui tota una odissea…

En general, no esperis ni la més mínima ajuda de la majoria de russos, especialment els que treballen en els punts de venda de bitllets de tren. Aconseguir un bitllet de tren a Rússia és patètic, no hi ha punts de venda per a turistes i ningú no parla anglès ni s’esforça gens a ajudar-te, se’t queden mirant i quan veuen que treus un mapa o fas gestos per comprar, abaixen la mirada i passen de tu sense cap mirament, de vegades fins i tot t’escridassen mentre que la persona que hi ha darrere teu ja la tens a l’esquena, el respecte a la cua no existeix, al final ens ho havíem de prendre bé, no hi havia cap altre remei…

Com es pot comprar un bitllet en una estació russa d’una manera relativament fàcil?

Pots anar a una agència, t’aconsello Sidbad a Sant Petersburg, és a 2nd Sovetskaya ul., 12-17, pregunta per la Maria! És genial, parla anglès perfectament i t’ajudarà en tot. Una altra opció és buscar algú del país, generalment jove i que parli anglès, t’asseus amb ell, li dones els detalls i que t’acompanyi a comprar-los. Crec que aquesta és la millor manera si vols una mica “d’aventura”. Òbviament hi ha gent meravellosa a tot el món, aquí és on li he de donar les gràcies a la Maria de Sidbad i especialment a la Daria i la Snezhana per tota l’ajuda a Sant Petersburg. A l’agost hi ha pocs bitllets per creuar el país, així que t’has d’adaptar al que tenen disponible, la compra una vegada arriba el teu torn pot durar mitja hora. Revisa bé el bitllet, en conec un que el van enviar a l’altra punta del país…

El Transsiberià

El Transsiberià és sens dubte el tren més llegendari de tots els temps, una connexió fèrria que uneix les ciutats de Sant Petersburg i Vladivostok, prop de 10.000 km. Per fer-te una idea, el tren creua deu zones horàries diferents. Atenció! Els trens, a Rússia, es mouen amb l’hora de Moscou. Nosaltres vam creuar Rússia via Sant Petersburg - Moscou - Irkursk (via transsiberiana) per després agafar la via del Transmongòlia.

Hi ha diversos tipus de tren, realment el tren Transsiberià no existeix, el seu nom real es Rossiya, i si ho tinc ben entès l’autèntic és l’anomenat Golden Star i l’Estrella Vermella, on el viatge et pot costar fins a 3.000 euros, i a cada estació que para se’l rep amb l’himne de Rússia a tot volum. Això sí, et porten de la mà i el tren t’espera a totes les estacions.

En vista del nostre limitat pressupost… vam optar pels trens tradicionals, que ens van costar uns 500 euros (Sant Petersburg-Moscou en 1a classe, Moscou-Irkursk en 2a, Irkursk-Ulaanbaatar en 2a). És en aquests trens on et trobes tot tipus de personatges, entre ells el gran problema… el vodka. Més o menys tot anava bé, bon ambient als trens, fins que un matí mentre dormíem s’obre la porta del compartiment i un energumen amb dents d’or entra i fa una mena de crit de benvinguda (aaaaaaarrrrrrrrggggghhhh!!!!!), i comença a riure mentre ens ofereix la seva botella de vodka per esmorzar. Amb la manta fins al coll ens el vam quedar mirant, i després de diversos minuts d’expressions i “gesticulacions guturals”, li vaig fer entendre que jo per esmorzar el que volia era un cafè amb llet i magdalenes… Després va arribar l’amic del de la dentadura d’or, feia uns dos metres i era ex-lluitador de lluita lliure… Sense comentaris… Eren bona gent però et perseguien contínuament pel vagó, que va passar de ser un lloc tranquil on podies passejar i veies un nen corrent amb un patinet a ser un passadís desert on tothom estava acollonit i tancat esperant que els dos energúmens en qüestió caiguessin fulminats al llit. Els vam posar l’afectuós sobrenom d’”antropòfags”.

En general, Rússia m’ha agradat, les ciutats són monumentals, i si ignorem el problema de l’alcoholisme i la poca ajuda al turista… la resta d’impressions són positives, especialment a Irkursk i al llac Baikal.

Irkursk i el llac Baikal

La ciutat d’Irkursk es troba a l’est del país, és una ciutat industrial impressionant per a la fotografia, hi ha moltes cases de fusta, moltes ensorrades, però tot i així, la ciutat té un gran encant; ara bé, moure-s’hi de nit no és gaire aconsellable. Des d’allà vam agafar un vaixell per passar uns dies de relax al llac Baikal, un dels llacs més grans del món (600 km de llarg) i el més profund del planeta, amb els seus 1.700 m de profunditat. Perquè te’n facis una idea, té una cinquena part de l’aigua potable de tot el planeta. És el llac més antic del planeta, té uns 25-30 milions d’anys. Amb en Jordi i els amics de la ruta fèiem contínuament la mateixa broma, dèiem: “Mira, si algú et vacil·la quan arribis a casa… te’l quedes mirant als ulls i li preguntes: a veure espavilat, tu t’has banyat algun cop al Baikal? Jo sí…” És impressionant, la gent ja no és tant “seriosa” com la resta de russos. Em quedo amb les ganes de conèixer aquesta zona a l’hivern; quan les temperatures cauen en picat fins a 40 graus sota zero, els seus paisatges blancs deuen ser impressionants.

Gent

En aquesta etapa hem coincidit i compartit bons moments amb molta gent, entre ells el grup de sicilians: els dos Andrea, l’Alexandro i en Sangmin, de Corea. A Moscou vam coincidir amb dues espanyoles, la Cristina i la Ixchel, que viatjaven amb la Margaret, l’Ana i la Katharina. Vam passar molt bones hores amb en Cristian, la Veronica i en Matteo de Milà, i també amb en Jason! Un irlandès que és tot un personatge, per ell tot és “excellent”, i finalment, l’Ano, de Finlàndia, i l’Eric, un alemany que va aparèixer a l’estació d’Irkursk l’últim dia just després que li robessin la cartera amb tots els diners i les targetes de crèdit.

Bé…

Surt un altre tren, anem cap a Mongòlia, en Cristian i l’Eric vénen amb nosaltres, en Jason vindrà d’aquí a un parell de dies. Mongòlia és una de les etapes que espero amb més ganes, tinc ganes de perdre’m uns dies pels poblats de nòmades i poder fer fotos de veritat.

Fins ara ja he vist massa cotxes, trens i fum, és hora de gaudir una mica més d’aquesta bogeria…

Aqui podreu visitar l’àlbum