Un viatge
13 Maig, 2007 | La Ruta
Aquesta és la meva primera foto en el Blog, és una foto que vaig fer en un dels meus racons preferits, a Bolonia, molt a prop de Tarifa (Cadis).
Amb això, vull dedicar aquesta secció a uns altres viatgers, uns viatgers molt diferents i molt menys afortunats que jo. Van ser diferents per aquesta “loteria” anomenada ventre de mare. Són uns viatgers que no sempre van arribar a la seva destinació, que no sempre van arribar al seu somni.
Cap a les costes i fronteres de molts països arriben persones desesperades que moren per assolir-les, són somnis trencats creats davant d’una situació desesperada i en alguns casos fomentada per altres que se’n beneficien.
Reflexionar i comprendre els altres igual que volem ser compresos nosaltres mateixos; és indispensable que es fomenti i es mantingui el desenvolupament dels llocs més marginats, és indispensable que per part dels qui controlen les eines i els mitjans, es treballi perquè tothom tingui la seva oportunitat, el dret a una vida digna, una vida que no necessàriament ha de passar per l’obligació d’entrar en el tipus de societat de consum i creixement que coneixem a les terres anomenades desenvolupades. Si aquest problema no s’afronta amb decisió, acabarem amb un món partit amb grans murs i una gran batalla per la lluita per la supervivència.
Si els qui governen i controlen “els mitjans” no tenen “temps” per fer-ho, que ho deleguin completament a les persones i organitzacions que posen la seva tenacitat i tenen els coneixements per fer-ho.
La historia i la cultura no són propietat de ningú de manera individual. Tots en som propietaris per igual, però especialment són propietat dels seus pobles i de la seva gent, que van treballar, viure i morir per crear-les. Els qui avui les vivim som una minuscula part de la seva història i menys quan fem servir la seva terra per gaudir-ne amb unes vacances. La nostra responsabilitat és mantenir-la d’una manera sostenible i ordenada, a més de lluitar per millorar les desgràcies que altres han provocat i que segueixen provocant avui dia.
Per a tots els viatgers de somnis que van partir i no van arribar mai,
Aquest Blog
molt impresionats totes , però la foto de la creu amb el tart de fons bestial company
segueix estare al lloro.
M’ha agradat moltíssim el teu primer escrit, realment has expressat el que probablement gairebé tots sentim i pensem amb molta sensibilitat. Els que no podem compartir aquest viatge amb tu et seguirem amb intensitat des de casa. Molta sort, amic i gaudeix a tope d’aquesta experiència!!! Les fotos, com sempre, brutals!!!
la primera foto, la de la pastera a la platja….xocant! Joan, fes-nos cinc centims d’on pares. records al bomber gadea.
Hey companys! que dius Pere!! si senyor puntual a l’hora de navegar i de posar comentari!! merci per tot, seguirem en contacte, abracada (no tinc c treecada al ciber..)
Eli reina, gracies per el comentari, ja et vaig tenint al corrent de les coses, espero que et segueixi agradant tot el que vindra (no tinc accents..)
muaa
Hey madeferro feriante! ja hem creutat Italia i ara estem a Budapest, espero en un parell de dies penjar les fotos.. Cuidat i records a la family!! El Jordi diu que vas molt elegant..
m’apunto al viatge, tot i que nomès a traves de les teves imatges i paraules, bon viatge
Felicitats Hermano! La pagina es genial! m’ha agradat molt el teu escrit…segueix aixi i faras historia!
Molts petonts del llarg i de la Julieta!
Hey Carles! pots venir si vols! seguim en contacte
Hey Hermanita yanki! merci per la nota, estem de conya, tot perfecte i tranqui .. vaig ben alimentat..
records al llarg del cunyat i una abracada a la princesa de la casa.. he vist les fotos i esta increible com la seva mami..
Mua desde transilvana… uhhhhh
DJ Joan,
Gracies per venir a la festa del Ramon.
Una abraçada… BUUUURRRAAAACHHHUUUUU!!!!